El Dijous Gras es el dijous anterior al Dimecres de Cendra, conegut, popularment, com a Dijous Gras, Jarder o Llarder, és el tret de sortida tradicional a les festes de Carnaval arreu del país. Aquest dia és costum celebrar àpats familiars que tenen per protagonista a tot tipus de menges que combinen els ous amb la carn.
Els tres darrers dijous abans de la Quaresma són coneguts com els tres dijous gormands: el del compares, de les comares i el Dijous Llarder. En l'actualitat els dos primers no tenen celebracions festives associades, tot i que antigament durant aquests dies els padrins i les padrines es convidaven, respectivament a suculents àpats.
El Dijous Gras o Llarder està en aquesta mateixa línia de convit i celebració gastronòmica, majoritàriament dins l’àmbit familiar, però també en l’espai públic. Avui és el dia de l'any en què moltes llars mengen truita de botifarra, coca de llardons i botifarra d’ou per esmorzar, per dinar o per sopar, així com altres àpats resultants de la combinació dels ous amb la carn, una reminiscència dels greixosos àpats que tenien lloc quan, per Quaresma l'abstinència es obligada per a tothom.
Tot aquest desfici carnal comença amb un àpat extraordinari, a base de carn de porc, ous, llom, orella, cansalada, ventre i botifarra. La farsa dels funerals del porc, habitual de recitar el Dijous Gras, escarneix el sacrifici del porc per fer-ne vianda:
De vianda en queda prou per les Carnestoltes;
us deixo tot el meu cos, botifarres moltes;
també us deixo lo poltruc,
menjau's el que jo no puc:
procureu viure amb salut,
després feu-me absoltes.
Antigament, per Dijous Gras era tradició que els escolars, des de Cap d'Any fins el Dijous Llarder, recollissin tots els diners que podien. Avui trencaven la guardiola i anaven a fer un bon berenar amb els companys, a base de truita amb botifarra i formatge per postres.