divendres, de març 23, 2007

L`AVI LLUIS

L’Avi Lluis Vancells i Vieta:
Natural de Barcelona,familia originaria de La Bisbal de L’Empordá Socarrel !!,els Freixa d’Olot,Deu n’hi dò!!!!PARES de l’avi:Lluis Vancells,i Ponach (La Bisbal)i Ramona Vieta Trias, (Barcelona)EL cognom Trias ve de Can Trias m asía entre Terrassa i Viladecavalls.

Els Trias i Vieta van fundar una f’abrica de teixits a Terrassa,que pasaria a denominarse més endavant Vieta i Sans,i posteriorment Freixa i Sans.degut a que un tal Josep Freixa i Argemí,dependent, es va fer l’amo del negoci,que més endavant concedí una tercera part al seu germá Alfons...¿seguiu..?......L’ Avi Lluis va neixer a Barcelona,a la Rambla dels Estudis,en una casa anomenada “Casa Fontcuberta”al costat del desaparegut jardí de la mansió Comillas.Después els Vancells varen trasl.ladar la residencia a la plaça Catalunya a la “Casa Bonsoms”.Més tard l’avi Vieta va comprar la casa,avui encara existent,cantonada Urquinaona,Pau Clarís,Allá s’instalaren les dues branques Vancells,i Vieta.Lluis Vancells i Ponac president del Banc de Lleida va fer fallida,i tot s’en va anar a norris.i la familia Vancells es trasl.ladar a Terrassa.Aqui la fábrica etc.L’avi Vancells va coneixer l’Avia Contxita,i ja tenim el rotllo.

El nostre avi us puc dir que era un home bo,bo,bo.Va ser ell qui ens introduí al mon del futbol i del hockey.encare el recordo com mentre ell discutia la jugada amb l’avi Arch,amb l’Ori i el Lluis,enfilats al marcador dels gols veiem el partit.Els seus fills, amb el sentit més fi de l’humor que mai ningú no ha tingut.Per exemple “si no hi aneu, ja hi aniré jo”AAquella casa si manjava,gep de camell,i trompa de elefant.Per S.Joan si cantava:”San Joan bon sant,San Pere un bon Home.L’avi havia sigut”un afamat caçador.Als Xalet a on venia a pasar l’estiu,el nostre pare,sabia que li agradava venir,i tot i que erem colla l’avi sempre tenia un lloc.

Agafava una escopeta i s’endinsava dintre el bosc i.....re.Arrivaba .a casa iexplicava les seves “fantasies”el conill,la perdiu sempre queien en mig de les bardisses. Tenia gran afició a La Vanguardia,lo Llois,feia vure que l’estripava,i l’avi li deia:Animal!.Era molt exagerat,pero ho feia expressament Que l’estriparás.Somiava que vivia dintre una tauleta de nit i que tenia una visera de carn.Es l’avi del “Et penses que es un pobre?Demanaveu alguna referencia de l’avi Lluis,.

8 comentaris:

RAMIR ha dit...

Ei hi habian comentaris sobre el q escrit en Ton i ja no hi son S.U.P.
Ramon Ramon q s'enva la Wela no te els quedis q tenen copyreigth

Anònim ha dit...

Per si algú té curiositat, us explico que el pare em va trucar per preguntar-me com fer el comentari (el petit comentari) de l'avi vancells. Va escriure el text en un doc Word i li vaig enseyar a fer CTRL+C i CTRL+V.
Potser ho va fer una quants cops "per si de cas"... Sigui el que sigui, la història de l'avi Vancells la podem llegir 28 cops seguits sense problemes, i amb aquesta reedició, 29, quina sort!!
Pare que ets el tio més bo del en informàtica del món mundial! Tafilla

RAMIR ha dit...

I Part del extrenger

RAMIR ha dit...

Fonxo torna escriure la posima del espigul que sa borrat i lo Ramon no s'aclara i anat a caga a la via

Anònim ha dit...

L'espígol era dels marges de la Mata. Amb esperit (o sprit) de vi, feia una embrocació per fer friccions. Preneu nota: A nit de lluna plena, s'agafa una ampolla mitg plena d'esperit de vi del bo (90 graus). S'afagueix els caps de l'espligol fins que s'ompleni. Es tapa amb un tap de suro de mida 28, que son dificils de trobar. Lllavors, es deixa a les golfes a sol i serena fins tres llunes plenes mes. Ja es pot fer servir. (Nota: Ni ha que també hi afeigueixen una mica de segulida fresca i d'orella d'os florida de la roca d'allá on ploren els ángels de Montserrat.) Gràcies als Vancells tenim posades 17 prótesis de maluc (cadera, que no cadira).

RAMIR ha dit...

Nen l'ampolla mitg vuida i el tap del 22 q es mes estret

Anònim ha dit...

Ara ja anem saben qui és l'anonim, jeje

Anònim ha dit...

Moltes gràcies Tiet Ton, m'agrada saber coses d'on venim......