Dons estaban a clase fen clase de lectura i llegia un alumne i el mosen de torn deia en nom de un nen i aquest tenia que seguir la lectura i el mosen veia que en Fufa estaba distret i li diu Freixa segueix i l'Alfons tenia el llibre el reves i li va dir fufa i es que hi habia un dibuix d'un sofa en el llibre.
4 comentaris:
La meva versio es que el fufa era un galtes i feia veure que llegia i
amb el llibre al reves deia FU FA FU FA FU FA FU FA
Oh no?
Vinga siau
El Fufa mai ha sigut un galtes. Ja li hagués agradat. Ha sigut un com cal, amb dos c... com un toro d'Osborne. Si no pregunteu li al tiet Jesús al internat. El lio de les llenties i cuan van fotre el camp d'escapada del Cole. No era com ara, que els pares som un babaus i permetem que els nens fassin lo qu'els hi pasa. Avans et fotien un escarmerlá a la galta, per menys de 5 céntims!!! i a l'época del Glorioso Caudillo de todo por la patria, no t'en dic rés.
al Fufa si arribaves 5 minuts tard a sopar o dinar, galtada al canto i collons.....quin malt fotian...pregunteuli al Jota i el Perico que vant rebre lo seu...ara els nens d´avui en dia arriban quant els i pasa pels coll..... i pobra de tu que els i diguis alguna cosa.....ai quina raó tenia el FUFA
Ara entenc molt bé, perque cap allá a tres cuarts de dues, t'entra aquella mala maror dins l'estómac i sobre tot... que dingú et digui rés, perque tens més gana que un camálic al dessert.!!! Això és que els de Cal Freixa tenim un gen espécial. El gén de la gana i del budell vuit. Está en el cromosoma 24 de l'escala de St.Peter46.1382. Fà que en els moments principals del dia, sense necesitat de despertador, ni avisador virtual, t'aparegui un flux de saliva i un remoure d'estòmac, que Deu ni dó....
Publica un comentari a l'entrada