dijous, de desembre 31, 2009
diumenge, de desembre 27, 2009
EL MAX EL ARTISTA DE CINEMA
Puntxa sobre la foto i veuras al Max fet un "hero", un artista de cinema.dissabte, de desembre 26, 2009
EL NADAL DELS FREIXA
Al principi sopar amb els Freixa-Miralda. Després Cal Freixa Matalonga del carrer Sant Antoni.i per acabar la vesprada a cal Tiet Ramir. Bon Nadal a Tothom
dijous, de desembre 24, 2009
BON NADAL
Nadal : «Al fil de l'espera santa de Maria i de Josep, jo també espero, amb impaciència, l'Infant. Que content que em posaré a Betlem!: pressento que esclataré en una alegria sense límit. Ah!: i, amb Ell, vull també néixer de nou...». ...Tant de bo sigui veritat que ho vols!
dimecres, de desembre 23, 2009
i ara EL NIÑO
A la Titi, no li ha tucat ni un duro, ni mig centim, peseta, leuro...però li han regalat un dècim del NIÑO...i ha fet akesta afoto
amb el dècim i el més pitit de la family..
a vore si akest marrec ens porta una miketa de sort
Pero ja se sap... a caballo regalado...
de ilusion tambien se vive
besotes lindos
divendres, de desembre 18, 2009
Demá se inaugura el nou Xalet del ATLETIC
Demá disapte se inaugura el Nou Xalet del Atletic. Els actes d’inauguració començaran a les 10 del matí amb l’obertura de portes per a tothom. A 3/4 d’una es farà l’acte inaugural amb la presència de diverses personalitats de la ciutat i del món de l’esport. A ¼ de dues es farà la inauguració del pessebre i la cantada de nadales abans d’acabar l’acte amb una copa de cava.
PER VEURA EL PLANO MES GRAN PUNTXA SOBRE LA AFOTOdijous, de desembre 17, 2009
ALGU SAP A ON ....
Algù sap a on es aquest indret a on esta la Montse: pista MARESME mirador que es veu lo mar i la terra endins....maco maco maco.Parle voste calle voste.
dimarts, de desembre 15, 2009
LA MONTSE TE QUE ESPERA PER OPERARSE
Ahir a la Montse la tenian que operar pero mira per on, els metges u tenian tot menos els tornavisos Apa un altre cop a esperar, Montse anim i mes paciencia que el Sant Job.
dimecres, de desembre 09, 2009
apa ja se acabat... capa a casa
Nois ja se acabat aquesta disvaugia, capa casa. Dema agarro el avio a Xile depués anirem sobre els andes Argentina, Bolivia, Brasil y el Charco, Les Canaries que estan a Africa, Madriz i Barcelona. Espelmas a Sant Antoni Glorios. realmen no se a quina ora arrivare, pro crec que capa alla les 12 del divendres. Per tan "el forn no esta per coques" i crec que hasta el proxim dilluns 14 no crec que publiquem res de res.
dimarts, de desembre 08, 2009
LA BARRETINA
Ara ve Nadal, i una de les coses que pots fer es anar a comprar la barretina, per fer els Pastorets, o per recollir els centims despues de dir el vers.
Com la flor de la magrana,
queia bé al bosc i al jardí;
los més vells la duien plana,
los més joves de garbí,
des de Nàpols a Marsella,
no floria un port sense ella,
era en terra flor vermella,
en la mar coral del fi.
Jacint Verdaguer, La barretina
los més vells la duien plana,
los més joves de garbí,
des de Nàpols a Marsella,
no floria un port sense ella,
era en terra flor vermella,
en la mar coral del fi.
Jacint Verdaguer, La barretina
Començem aquest aixi amb els versos de Jacint Verdaguer, que ens reflexen la importància d'aquest barret tradicional català.
Com molt bé diu Verdaguer, es tracta d'un tipus de barret que tant s'escau a senyors i pagesos, a joves i vells i que el trobem a tota la Mediterrània. El origens d'aquest barret els hem de buscar segurament a l'antiga Frigia, una regió d'influència grega a l'actual Turquia.
És un barret de acabat com una mànega tancada fet de punt d'agulla molt espés, pot ser de diferents colors, rematat amb una banda negre a la part baixa o fins hi tot amb una borla a la seva punta. Estan fetes de llana, actualment sintètica, tot i que molts cops les trobem en feltre per una qüestió d'abaratir-ne el preu. La barretina de feltre presenta el problema que no s'ajusta com la de punt ni escalfa tant. Nosaltres sempre recomanem la barretina tradicional feta en llana.
Testimoni de la seva antiguitat i difusió són antigues monedes gregues i baixrelleus egipcis. Se suposa que va arribar als territoris de l'actual Catalunya pels fenicis, tot i que vàren ser els grecs qui , amb la colonització de la costa empordanesa,la van acabar de difondre.
Els romans la coneixien amb el nom de pileus, i hi havia el costum de donar-la als esclaus alliberats, per això va ser adoptada més endavant en la Revolució Francesa com un símbol de llibertat. Encara avui es denomina piluja a Sardenya i antigament en català es feia servir pilotxa per les barretines de mala qualitat. Durant l'edat mitjana es troben força testimonis gràfics del su ús quotidià.
Al llarg de la història la forma i color de la barretina era un indicatiu de la professió, classe social i condició civil. Si esteu interessats en conèixer els diferents significats dels colors i las varietats que existien a Catalunya al segle XIX i XX, us recomanem l'extens i magnífica article de La confraria barretinaire.
Algunes expressions i frases fetes sobre les barretines:
"Barretina endavant i peu endarrera"
Al llarg de la història la forma i color de la barretina era un indicatiu de la professió, classe social i condició civil. Si esteu interessats en conèixer els diferents significats dels colors i las varietats que existien a Catalunya al segle XIX i XX, us recomanem l'extens i magnífica article de La confraria barretinaire.
Citem algunes barretines curioses:
- La barretina de capellà, feta en seda negre
- La barretina de garbí , que es pot plegar (la que segons Verdaguer duien els joves)
- La barretina de dos cairells, vermella i folrada de negre, reversible pel cas d'haver de dur dol
- La barretina musca, de tons morats i pròpia dels amos
- La barretina de notari, petita de color fosc i amb ratlletes al voltant
Algunes expressions i frases fetes sobre les barretines:
Passar per la barretina - pensada espontània
No cap a la barretina - no arribar a entendre una cosa
Voler molta barretina - demanar molt seny
"Aquell jove que ara passa, pregunteu-li com se diu,
que dins la barretina, les rates li han fet un niu"
"Barretina endavant i peu endarrera"
"Barretina de costat, fa enamorat"
I parlan de Barretinas podem anar a comprar a La casa de les boines que sempre les han venut , avui en dia es ven més com un element de distinció per a actes tradicionals com poden ser els trabucaires, les sardanes o el caga tió; però no oblidem que si està confeccionada en punt de llana no deixa de ser un excel·lent abric pel nostre cap.
dissabte, de desembre 05, 2009
el Santi diu
El Santi diu: "No dejo de ir al Camp Nou para ver al Barça cuando puedo. Estoy muy bien, pero la rodilla es la que manda, antes de los tres meses me recomendaron no correr y estamos en el segundo mes. Por la mañana hago recuperación yo solo y por la tarde voy al CAR de San Cugat para trabajar con un fisio".
divendres, de desembre 04, 2009
LA RIQUESA DEL CATALÀ
|
dimecres, de desembre 02, 2009
FA MES DE 100 ANYS
Fa uns dies el Fontxo ens va enviar un reportage de categoria dels minyos. Buscan buscan trobarem aquesta afoto dels minyos de 1899 en el Raval. La comparativa es bona
dimarts, de desembre 01, 2009
CARNET DIDENTITAT
Recordeu l’establiment que estava al costat de casa dels avis “Fotos Real” del carrer de Sant Pere?El fet és que era una botiga de fotografia molt petita, en la que feien preferentment fotografies de carnets d’identitat o simplement fotos de carnet, que és com s’anomenaven. La botigueta estava ubicada davant del Casino del Comerç i tot l’aparador era ple de fotos de carnet dels seus clients. Aquestes fotos les canviaven molt sovint, de manera que hi podries trobar tots els qui s’havien renovat el canet en els darrers dies. Alguns, fins i tot, es feien la foto allí perquè els posessin a l’aparador.
Però, el tret més destacat de l’establiment, era que a l’aparador també hi havia un marc amb un acudit dibuixat a mà i que el canviaven cada dia. Sempre que passavam per devant de l´aparado, ens acostàvem a veure l’acudit del dia… quelcom semblant al que fa l’Edi al Diari de Terrassa.
Però, el tret més destacat de l’establiment, era que a l’aparador també hi havia un marc amb un acudit dibuixat a mà i que el canviaven cada dia. Sempre que passavam per devant de l´aparado, ens acostàvem a veure l’acudit del dia… quelcom semblant al que fa l’Edi al Diari de Terrassa.
No recordo qui era el que signava el dibuix…però ho feia força bé: era dibuix caricaturesc i amb un contingut bastant innocent, és a dir, no es posava mai amb ningú, però tots tenien la seva “xispa".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)