Que son els PEBETS?
dissabte, de febrer 16, 2008
dimecres, de febrer 13, 2008
25 DEL SANTI
Avui 13 de febrer de 2008, fa 25 anys.Sembla que fós ahir. Aquell nen, amb cara vermella de pageset, que va pesar 3,700 al nèixer. El seu primer vestit va ser de color de rosa, donçs sa mare pensava que seria una Isabel. No es va dir Ramón, ni Alfons, per ben poc.
Ha aprofitat molt bé tot aquest temps. Graduat en Comerç Internacional per ESCI de la Pompeu Fabra i a manca de una asignatura per acabar Empresarials. No ha perdut el temps amb els estudis.
Que direm com a esportista. Els guardons personals, campionats i titols assolits, tan amb el seu Atlètic, amb la Selecció, com amb equips extrangers, no els volem enumerar perqué no cabrien en aquesta página.
Ha voltat per mitg mon. Amic de tot.hom. Bon company. Entusiasta de la seva gran família. Generós i altruista. Sacrificat i, perque no, ordenat dins el desordre.
Desde el blog et volem desitjar que continuïs com sempre i, que puguis veure complert el teu somni d'aconseguir, amb tots els teus companys, alló que tan ambiciones, una medalla olímpica. PER MOLTS ANYS!!!!
dimarts, de febrer 12, 2008
UNOS TANTO Y OTROS TAN POCO
Mentres l'individuu del retrato s'en va anar a la Rua.La Queralt i la Núria Abad Sebastiá van visitar al Gugu.
dilluns, de febrer 11, 2008
El Fontxo va anar al carnaval de Rio.
Sí senyors!!!. Sense dir rés a dingú, el Fontxo va anar a pasar el Carnaval a Rio de Janeiro. Un paparazzi el va enxampar amb una garota. Vaia mosquita muerta que está fet. Ja en demanat hora a l'Advocat per preparar els papers.NOTA: El retratu és un montatge de photoshop.
diumenge, de febrer 10, 2008
divendres, de febrer 08, 2008
AL BRASIL
El Ramonet nevagant per el riu Paraguay i menjan piranyas frexidas plat tipic del pantanal de la regio del Mato Grosso do Sud Brasil.
"Una utopia discutible" del XAMA
El Xama publica un article de molta "enjundia" a La Vanguardia i ens diu que necessita la opinio d'algú sobre el seu article. Per favor envieu vostres opinios.
!! Gràcies!!! a tots depar del Xama Jaume Freixa i Sureda
dijous, de febrer 07, 2008
EL SIDRE
El fill del Peret el Sidre es tot un personatje, sempre content la armonica a la boca i als gegants fa ballar. Visque Matadepera!!!!
dimecres, de febrer 06, 2008
EL TRENC DEL NORT
El trenc per anar a Barcelona se "agarrava" a la estaciò del Nort. Axi era a principis del segle XXL`estecio del Nort de Terrassa
divendres, de febrer 01, 2008
Desde avui al Dimecres de cendra el block tancat
Desde Avui al dimecres de cendra el Block estarà tancat per vacances.No mes recorda que el dimecres de cendra és el primer dia de la quaresma. (La Quaresma és el període de quaranta dies d'abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-se per a la Setmana Santa. Comença el Dimecres de cendra i acaba el Diumenge de Rams.)
L'objectiu de la Quaresma és establir un període de reflexió i penitència en el que els cristians tinguin temps de preparar-se per la celebració pasqual. A la quaresma els grans fan dejuni i abstinència .
"Quaresma" deriva del llatí quadragesima, o el "quarantè" dia abans de Pasqua.
En aquest dia és tradició de repartir cendra, el sacerdot pronuncia les paraules: "Memento, homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris", és a dir: "Recorda, home, que ets pols, i en pols has de tornar".
La cendra en qüestió ha d'estar, segons la tradició, feta dels rams beneïts de l'any anterior i ha de ser imposada en el cap dels fidels en forma de creu (modernament a les mans per no embrutir-los).
Simbolitza un ritus oriental de dolor i penitència. Antigament solament s'imposava la cendra als pecadors públics que se sotmetien al ritus i eren trets del temple després de la imposició. La reconciliació es feia el matí del Dijous Sant. Amb el temps molts s'unien per humilitat als pecadors públics en aquest ritus d'on va passar a tots els fidels També és conegut com a dia de la cendra o simplement com a avui és cendra.
L'objectiu de la Quaresma és establir un període de reflexió i penitència en el que els cristians tinguin temps de preparar-se per la celebració pasqual. A la quaresma els grans fan dejuni i abstinència .
"Quaresma" deriva del llatí quadragesima, o el "quarantè" dia abans de Pasqua.
En aquest dia és tradició de repartir cendra, el sacerdot pronuncia les paraules: "Memento, homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris", és a dir: "Recorda, home, que ets pols, i en pols has de tornar".
La cendra en qüestió ha d'estar, segons la tradició, feta dels rams beneïts de l'any anterior i ha de ser imposada en el cap dels fidels en forma de creu (modernament a les mans per no embrutir-los).
Simbolitza un ritus oriental de dolor i penitència. Antigament solament s'imposava la cendra als pecadors públics que se sotmetien al ritus i eren trets del temple després de la imposició. La reconciliació es feia el matí del Dijous Sant. Amb el temps molts s'unien per humilitat als pecadors públics en aquest ritus d'on va passar a tots els fidels També és conegut com a dia de la cendra o simplement com a avui és cendra.
En moltes cases en què hi havia canalla era costum representar la Quaresma com una vella amb set peus, retallada en paper, a la qual li anaven tallant un peu per cada diumenge de Quaresma fins arribar a la Pasqua.
avui DIJOUS GRAS
El Dijous Gras es el dijous anterior al Dimecres de Cendra, conegut, popularment, com a Dijous Gras, Jarder o Llarder, és el tret de sortida tradicional a les festes de Carnaval arreu del país. Aquest dia és costum celebrar àpats familiars que tenen per protagonista a tot tipus de menges que combinen els ous amb la carn.Els tres darrers dijous abans de la Quaresma són coneguts com els tres dijous gormands: el del compares, de les comares i el Dijous Llarder. En l'actualitat els dos primers no tenen celebracions festives associades, tot i que antigament durant aquests dies els padrins i les padrines es convidaven, respectivament a suculents àpats.
El Dijous Gras o Llarder està en aquesta mateixa línia de convit i celebració gastronòmica, majoritàriament dins l’àmbit familiar, però també en l’espai públic. Avui és el dia de l'any en què moltes llars mengen truita de botifarra, coca de llardons i botifarra d’ou per esmorzar, per dinar o per sopar, així com altres àpats resultants de la combinació dels ous amb la carn, una reminiscència dels greixosos àpats que tenien lloc quan, per Quaresma l'abstinència es obligada per a tothom.
Tot aquest desfici carnal comença amb un àpat extraordinari, a base de carn de porc, ous, llom, orella, cansalada, ventre i botifarra. La farsa dels funerals del porc, habitual de recitar el Dijous Gras, escarneix el sacrifici del porc per fer-ne vianda:
De vianda en queda prou per les Carnestoltes;
us deixo tot el meu cos, botifarres moltes;
també us deixo lo poltruc,
menjau's el que jo no puc:
procureu viure amb salut,
després feu-me absoltes.
Antigament, per Dijous Gras era tradició que els escolars, des de Cap d'Any fins el Dijous Llarder, recollissin tots els diners que podien. Avui trencaven la guardiola i anaven a fer un bon berenar amb els companys, a base de truita amb botifarra i formatge per postres.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)