El Ton Abad ens envia aquesta reflexio que e llexit al Diari: "Una amiga em va dir l'altre dia: "¿T'has fixat que ja som a Nadal?" "No --li vaig respondre--. No som a Nadal; encara és novembre". Llavors la meva amiga em va voler convèncer que havia arribat l'hivern, i li vaig replicar que no, que encara estàvem a la tardor. Aquests comentaris m'han fet pensar que no sabem viure el dia a dia, que no el disfrutem, no valorem el que en aquests moments podem fer amb els que ens envolten: tractar cadascú com és, comprenent els seus problemes, sent cordials i estant disponibles per ajudar. Per aquest camí només anem a l'estrès; perquè volem córrer tant, anem tan de pressa, que sempre estem angoixats. Avui en dia la gent corre, corre sense rumb, sense saber a vegades cap on va. No sabem probablement qui és el nostre veí, si necessita alguna cosa de nosaltres, i ens creuem pel carrer amb la gent i amb prou feines els mirem a la cara. Pugem a l'autobús o estem a la cua per pagar al supermercat i no som capaços de dir ni bon dia.
Hi ha moltes persones que necessiten que les escoltin --potser molt pròximes a nosaltres--, confiant que els prestem uns minuts per explicar-nos alguna cosa. Hem d'aprendre a disfrutar i a ajudar més, a la feina, amb la família i en les coses quotidianes. És una pena que el que no fem avui no ho puguem fer demà perquè demà serà diferent. ¿Però sabrem viure demà millor que avui? Comencem ara, avui, a viure el dia, amb calma, disfrutar-lo i a oferir-nos als altres. Tenim un món meravellós que podem i que hem d'estimar perquè és per a nosaltres, però crec que nosaltres encara no ens hem aturat a veure com és."
Parli voste calli voste.
9 comentaris:
Q lló !!! Per sort hi hà algú que pensa com jo. S'ha de practicar més.
jo també penso el mateix
tothom va em presses.. si si
i no se'n adonen de les coses bones petites del dia a dia, que són les que més feliç et fan
he dit
besotes
titi
Collors ara ja m'heu fotut, jo ja tenia la tovallola preparada per anar a la Platja perquè em deien que d'aquí no rés arriba la primavera.....
Teco
Amb la juvilacio ja va camvian i les presses ja no son tantes i ja gaudeixes mes del temps familia amistats etc.Teco guardat del sol que
aviat vindra l'estiu.Ja ho diu la dita Sant Joan i Nadal
kamaku, no? aviam si n'aprenem una mica
Noi quina inspiració que tens, tot i que t'haig de dir que tens raó!!!!MAF
Aquestes reflexions fan veure lo profitós que es aquest blog.Penso que fent conya,fent conya,també surten pensaments,que vareem rebre dels nostres majors,i axí anem donant sentit a la nostra vida.Gracies Ramón per mantenir la tortxa encesa.Comencem a desijarnos bones festes. TON F.
El què em de fer es anar ben depressa, n'hi ha que sino van depressa, mal "asunto" oi granuja?
Avui he llegit una carta al director de LAMANGUARDIA d'un tal Borrell de Matadepera que feia refrència a la carta que ha publicat el TAF en el blog i he pensat....quina llàstima no haber-la llegit i mira per on, entro al blog i mon germà l'havia penjat!! stupendu!!!
J.A.F.
ës el fill del Borrell dentista de sabadell, però que resideix a Matedepedro.
Publica un comentari a l'entrada