EL MAX EL ARTISTA DE CINEMA

Puntxa sobre la foto i veuras al Max fet un "hero", un artista de cinema.

EL NADAL DELS FREIXA

Al principi sopar amb els Freixa-Miralda. Després Cal Freixa Matalonga del carrer Sant Antoni.i per acabar la vesprada a cal Tiet Ramir. Bon Nadal a Tothom

BON NADAL

Nadal : «Al fil de l'espera santa de Maria i de Josep, jo també espero, amb impaciència, l'Infant. Que content que em posaré a Betlem!: pressento que esclataré en una alegria sense límit. Ah!: i, amb Ell, vull també néixer de nou...». ...Tant de bo sigui veritat que ho vols!

i ara EL NIÑO

A la Titi, no li ha tucat ni un duro, ni mig centim, peseta, leuro...
però li han regalat un dècim del NIÑO...i ha fet akesta afoto
amb el dècim i el més pitit de la family..
a vore si akest marrec ens porta una miketa de sort
Pero ja se sap... a caballo regalado...
de ilusion tambien se vive
besotes lindos

Demá se inaugura el nou Xalet del ATLETIC

Demá disapte se inaugura el Nou Xalet del Atletic. Els actes d’inauguració començaran a les 10 del matí amb l’obertura de portes per a tothom. A 3/4 d’una es farà l’acte inaugural amb la presència de diverses personalitats de la ciutat i del món de l’esport. A ¼ de dues es farà la inauguració del pessebre i la cantada de nadales abans d’acabar l’acte amb una copa de cava.

PER VEURA EL PLANO MES GRAN PUNTXA SOBRE LA AFOTO

A partir de les nou del vespre es farà el sopar inaugural al restaurant. El preu del sopar és de 50€. Les reserves s’han de fer trucant al 93 787 03 51 (extenció-922) demanant per la Maria Carme Amor. Els senyors han d’anar amb americana i corbata.

ALGU SAP A ON ....

Algù sap a on es aquest indret a on esta la Montse: pista MARESME mirador que es veu lo mar i la terra endins....maco maco maco.
Parle voste calle voste.

LA MONTSE TE QUE ESPERA PER OPERARSE

Ahir a la Montse la tenian que operar pero mira per on, els metges u tenian tot menos els tornavisos Apa un altre cop a esperar, Montse anim i mes paciencia que el Sant Job.

apa ja se acabat... capa a casa

Nois ja se acabat aquesta disvaugia, capa casa. Dema agarro el avio a Xile depués anirem sobre els andes Argentina, Bolivia, Brasil y el Charco, Les Canaries que estan a Africa, Madriz i Barcelona. Espelmas a Sant Antoni Glorios. realmen no se a quina ora arrivare, pro crec que capa alla les 12 del divendres. Per tan "el forn no esta per coques" i crec que hasta el proxim dilluns 14 no crec que publiquem res de res.

LA BARRETINA

Ara ve Nadal, i una de les coses que pots fer es anar a comprar la barretina, per fer els Pastorets, o per recollir els centims despues de dir el vers.

Com la flor de la magrana,

queia bé al bosc i al jardí;
los més vells la duien plana,
los més joves de garbí,
des de Nàpols a Marsella,
no floria un port sense ella,
era en terra flor vermella,
en la mar coral del fi.
Jacint Verdaguer, La barretina

Començem aquest aixi amb els versos de Jacint Verdaguer, que ens reflexen la importància d'aquest barret tradicional català.

Com molt bé diu Verdaguer, es tracta d'un tipus de barret que tant s'escau a senyors i pagesos, a joves i vells i que el trobem a tota la Mediterrània. El origens d'aquest barret els hem de buscar segurament a l'antiga Frigia, una regió d'influència grega a l'actual Turquia.

És un barret de acabat com una mànega tancada fet de punt d'agulla molt espés, pot ser de diferents colors, rematat amb una banda negre a la part baixa o fins hi tot amb una borla a la seva punta. Estan fetes de llana, actualment sintètica, tot i que molts cops les trobem en feltre per una qüestió d'abaratir-ne el preu. La barretina de feltre presenta el problema que no s'ajusta com la de punt ni escalfa tant. Nosaltres sempre recomanem la barretina tradicional feta en llana.

Testimoni de la seva antiguitat i difusió són antigues monedes gregues i baixrelleus egipcis. Se suposa que va arribar als territoris de l'actual Catalunya pels fenicis, tot i que vàren ser els grecs qui , amb la colonització de la costa empordanesa,la van acabar de difondre.

Els romans la coneixien amb el nom de pileus, i hi havia el costum de donar-la als esclaus alliberats, per això va ser adoptada més endavant en la Revolució Francesa com un símbol de llibertat. Encara avui es denomina piluja a Sardenya i antigament en català es feia servir pilotxa per les barretines de mala qualitat. Durant l'edat mitjana es troben força testimonis gràfics del su ús quotidià.

Al llarg de la història la forma i color de la barretina era un indicatiu de la professió, classe social i condició civil. Si esteu interessats en conèixer els diferents significats dels colors i las varietats que existien a Catalunya al segle XIX i XX, us recomanem l'extens i magnífica article de La confraria barretinaire.

Citem algunes barretines curioses:

• La barretina de capellà, feta en seda negre
• La barretina de garbí , que es pot plegar (la que segons Verdaguer duien els joves)
• La barretina de dos cairells, vermella i folrada de negre, reversible pel cas d'haver de dur dol
• La barretina musca, de tons morats i pròpia dels amos
• La barretina de notari, petita de color fosc i amb ratlletes al voltant

Algunes expressions i frases fetes sobre les barretines:

Passar per la barretina - pensada espontània

No cap a la barretina - no arribar a entendre una cosa

Voler molta barretina - demanar molt seny

"Aquell jove que ara passa, pregunteu-li com se diu,

que dins la barretina, les rates li han fet un niu"

"Barretina endavant i peu endarrera"

"Barretina de costat, fa enamorat"

I parlan de Barretinas podem anar a comprar a La casa de les boines que sempre les han venut , avui en dia es ven més com un element de distinció per a actes tradicionals com poden ser els trabucaires, les sardanes o el caga tió; però no oblidem que si està confeccionada en punt de llana no deixa de ser un excel·lent abric pel nostre cap.

el Santi diu

El Santi diu: "No dejo de ir al Camp Nou para ver al Barça cuando puedo. Estoy muy bien, pero la rodilla es la que manda, antes de los tres meses me recomendaron no correr y estamos en el segundo mes. Por la mañana hago recuperación yo solo y por la tarde voy al CAR de San Cugat para trabajar con un fisio".

LA RIQUESA DEL CATALÀ

Un exemple de la riquesa del català, és el nombre d’accepcions d’una simple paraula, com por ésser la molt coneguda i freqüentment utilitzada que fa referència als atributs masculins:COLLONS. -Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents. Així, UN significa car (val un colló); DOS,en masculí, significa valentia (té dos collons) i en femení, admiració i veritat com un temple, (L'Atlètic ha guanyat dues Copes d'Europa i dues Recopes verdaderes de collons ); TRES significa menyspreu (m’importa tres collons); TRETZE significa el guinyo, ( L'Atlètic ha guanyat tretze collons de Copes del Rei), QUINZE significa patriotisme (L'Atlètic ha guanyat quinze Campionats de Catalunya de collons) i DISSET significa enveja (Les disset lliges dels collons de l'Atlètic). -El verb canvia el significat: TENIR indica valentia (aquell de l'Atlètic té collons); però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!); i amb afirmació significa enveja (quins collons que té!). El verb POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els collons damunt de la taula!). -El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase: Així el PRESENT indica molèstia o fàstic (Encara anem primers, no em toquis els collons!), el REFLEXIU significa vagància (l'extranger s’està tocant els collons!), i l’IMPERATIU significa sorpresa (toca’t els collons!). -Els prefixos i sufixos modulen el seu significat: A expressa por ( El rival está acollonit), DES significa riure ( A la festa ens vam descollonar de riure), UT indica perfecció (un sopar collonut) i ASSOS indica indolència o abúlia ( quins árbitres més collonassos). -Les preposicions matisen l’expressió : DE significa quantitat (a Can Salas feia un fred de collons) o també èxit (ha anat de collons guanyar tants títols!), PER significa voluntarietat (guanyarem per collons!); i SENSE indica covardia (és un equip sense collons). -El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat : el color VIOLETA significa fred o que has rebut una pilotada (em van quedar els collons morats!); la FORMA significa cansament (tinc els collons quadrats de tant córrer); el DESGAST indica experiència (en tinc els collons pelats d'anar per aquests camps de Deu!); i la MESURA expressa rancúnia (en tinc els collons plens de que ens arbitri el Bip-Bip!). -La mida i la posició són importants: la MIDA (els té ben grossos), i la POSICIÓ (els té ben posats). Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com el Palla!). Si s’ultrapassa la mida màxima, aleshores indica vagància o feixuguesa (Al tiet li pengen, se’ls trepitja!). I també existeix una MIDA mínima: (de colló de mico). -L'INTERJECCIÓ significa sorpresa (collons!) o desengany (quan falles un gol a 20 cms. de porta.: collons!) i quan un t'emprenya massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-li: "ets un torracollons!". - Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi resideix la VOLUNTAT (ho farem de collons!) i d’aquí en surten les ordres (em surt dels collons!). -L’estat anímic queda molt ben reflectit: Així, el DEPRESSIU cuan ha perdut un partit diu: tinc els collons per terra, i l’EUFÒRIC diu: el partit ens va sortir de collons!. - Són molt importants en joieria: El Mamatroques, entrenador del Samba dels anys 80 deia sempre: “si això és un equip, els meus collons son perles i la meva tita un llingot d'or”. -Son signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina collonada!, i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que finalitzar un bon sopar, tot i dient: RECOLLONS, quin sopar!. -Finalment, ja que heu tingut la paciència de llegir-me, permeteu-me acabar dient-vos: ELS FREIXA I ELS DE L'ATLÈTIC SOU COLLONUTS!.

FA MES DE 100 ANYS

Fa uns dies el Fontxo ens va enviar un reportage de categoria dels minyos. Buscan buscan trobarem aquesta afoto dels minyos de 1899 en el Raval. La comparativa es bona

CARNET DIDENTITAT

Recordeu l’establiment que estava al costat de casa dels avis “Fotos Real” del carrer de Sant Pere?

El fet és que era una botiga de fotografia molt petita, en la que feien preferentment fotografies de carnets d’identitat o simplement fotos de carnet, que és com s’anomenaven. La botigueta estava ubicada davant del Casino del Comerç i tot l’aparador era ple de fotos de carnet dels seus clients. Aquestes fotos les canviaven molt sovint, de manera que hi podries trobar tots els qui s’havien renovat el canet en els darrers dies. Alguns, fins i tot, es feien la foto allí perquè els posessin a l’aparador.
Però, el tret més destacat de l’establiment, era que a l’aparador també hi havia un marc amb un acudit dibuixat a mà i que el canviaven cada dia. Sempre que passavam per devant de l´aparado, ens acostàvem a veure l’acudit del dia… quelcom semblant al que fa l’Edi al Diari de Terrassa.

No recordo qui era el que signava el dibuix…però ho feia força bé: era dibuix caricaturesc i amb un contingut bastant innocent, és a dir, no es posava mai amb ningú, però tots tenien la seva “xispa".

MES QUE MAI ES NECESITABA AQUEST RESULTAT

MALA LLET, NYENYA EN EL 3 DE 10

La diada dels Minyos 2009. Mala llet ¡¡¡¡ Es lo que em surt del cor. Petita vissió d´un dia de Castells a Terrassa. Gràcies a l `Enric Pujades, fil del Paramiquel. Que em va deixar anar al seu balcó. No van tenir sort en el 3 de 10, un altre any será.

* AQUESTA ENTRADA A SIGUT LA QUE FA Nº 1000
del BLOCK delsFreixa.

l´a a enviat el Fontxo, moltes gracies per la teua col.laboracio i per mentindre viu el block

EL LLIBRE DEL RAMONET

Negs estic escribin aquest llibre, per una banda anuciaro al blog, i per altre necesito algu que el traduexi al catalá, previ acord en els €. Si algú esta disponible que mu digui, tambe busco editorial, la feina estará acabada per mitjas de febrer. Us deixo amb la sinpsis del llibre.

VINO PARA QUEDARSE

SINOPSIS

En este libro el autor nos ofrece una visión muy personal de la gastronomía y especialmente de los vinos del Nuevo Mundo desde la óptica del Viejo Mundo.

Gracias a una serie de circunstancias, que darían para escribir mil y una aventuras en varios libros, el autor se ve embarcado en un correteo por varios países de América para volver a España.

En este singular viaje su hilo conductor es el vino la gastronomía y el encuentro con cientos de personas que nos transmiten sus peculiares visiones, trabajos y anhelos de la cultura del vino.

Con un gracejo especial, y la suerte ser testigo presencial de historias de personas, bodegas, viñas y restaurantes. Nos va describiendo, con la pluma grácil de periodista, catas, situaciones, personajes y sueños gastronómicos de varios países de Sudamérica..

El libro parte con una cata de vinos a las orillas del mediterráneo como despedida de su tierra, para volver al año con todo este bagaje que se describe en este libro, donde con brillantez meridiana refleja algunos aspectos relevantes del mundo del vino y la gastronomía, de algunos países del Nuevo Mundo: República Dominicana, Perú, Bolivia, Colombia, Uruguay, Argentina, Chile.

VINO para quedarse, responde al dilema del autor frente al conocimiento del nuevo mundo: irse o quedarse. Al final del libro descubrirá junto al VINO la solución.

PERFIL DEL AUTOR

RAMON FREIXA

Este periodista catalán afincado en Valencia y que en la actualidad informa desde el cono sur americano, ha estado en su dilatada experiencia en más de veinte medios de Comunicación, radio prensa y televisión.

En Marca, ABC, El Periódico de Cataluña ha estampado su firma. En RNE, radio 80 o en IntereconomíaRadio blandió su voz, y su imagen se expandió por todo el mundo gracias a las notas en la agencia de noticias para televisión editmedia-visnews emitidas para la BBC, NHK de Japón, RTL o la NBC.

Después de informar desde tantos medios, se paso a la “cocina informativa” donde a fuego lento prepara los platos de la imagen de políticos, deportistas de élite , artistas y empresarios; que se sirven a los periodistas

En la actualidad además de escribir para Diario Exterior está considerado cómo uno de los más afamados “chamanes” comunicación, dictando conferencias y clases magistrales en las principales foros y universidades de América y España.

Al igual que su homónimo, que cocina de verdad, FREIXA convierte en este libro la palabra y la escritura virtual sobre vinos y yantares, en suculentas y gustativas realidades para la mente del lector.

Ramón Freixa deja la línea editorial del profesional de la comunicación, donde destacó con su colaboración en el libro de EUNSA “Comunicar para crear valor” para adentrase con este libro al mundo de los viajes, gastronomía y sobre todo de los vinos, alcanzando un virtuosismo descriptivo que no hace falta tener en vino en boca para saborearlo.

AXI VA COMENÇAR TOT

El primer stick (*)

L'Ateneo Calasancio era una agrupació d'ex-alumnes de les Escoles Pies de Terrassa en la que hi participava l'Antoni Escudé Galí. El motiu que els va portar a jugar a hockey és perquè ja estaven tips dels esports del moment - futbol, boxa, ciclisme- i volien jugar a algun esport nou.

Van escriure a la casa d’esports Williams de Paris perquè els hi enviessin catàlegs de diferents esports. Els van rebre, els van mirar i l'Antoni Escudé va proposar el hockey ja que els Escudé passaven els estius a La Conreria, a sobre de Tiana, a 15 Km. de Barcelona, i allà l'Antoni havia vist uns anglesos jugant amb uns pals com els del catàleg. Va dir que ell a La Conreria havia vist jugar a aquell esport i els altres van dir "endavant".

Va ser llavors, a principis del 1911, que van fer la comanda del material necessari.

El dia 14 d’abril d’aquell mateix any, els primers sticks, pilotes i reglament de hockey arribaven a Terrassa.

Els de l'Ateneo Calasancio van crear un equip de Hockey i li van posar el nom de " Lawn Hockey Club Calasancio ".

Van estar més d’un any entrenant-se i buscant contrincant. Van saber que al Real Club Deportivo Español, que era el club de futbol que coneixem, hi havia jugadors anglesos que havien jugat a hockey quan eren a Anglaterra i juntament amb altres amics de Barcelona van arribar a formar un equip de onze.

El dia 2 de juny de 1912 es va celebrar a Terrassa el què es considera el primer partit "oficial" entre clubs a Espanya.

Pel fet de jugar 11 contra 11 es perquè es diu que va ser el primer partit "oficial". Abans a Sant Sebastià, Madrid, Barcelona, se sap que es jugava a hockey, però 7 contra 7 ó 9 contra 8 ... però no hi ha antecedents que s’hagués jugat 11 contra 11 i amb el reglament i àrbitre que aplicava el reglament oficial, com es va jugar el partit de Terrassa.

El reglament era el de la Hockey Association, que era l’organisme oficial que regulava el hockey i que més tard es va convertir en la Federació Internacional.

El partit es va celebrar a Terrassa, en uns camps que hi havia al marge esquerra del què avui és l’avinguda Jacquard.

2 de juny de 1912 - Avinguda Jacquard - Terrassa
Lawn Hockey Club Calasancio (Terrassa) - Real Club Deportivo Español (Barcelona)

Els de Terrassa van perdre: 2 a 7 ... i com que això no podia quedar així, va començar la llarga història d’entrenaments, partits i èxits que avui encara continua.

Aquesta informació ha estat treta del llibre "Coses de Terrassa viscudes" de Baltasar Ragón, al capítol dedicat a "El Hockey a Terrassa", i del diari dels anys 10 "La Comarca de Vallés", així com de converses de l'Antoni Escudé Torrente amb l'Antoni Escudé Galí, que era el seu avi.

(*)Aquest stick és el que conservava l'Antoni Escudé Galí i que avui guarda com un verdader tresor el seu net Antoni Escudé Torrente.

Mes informacio:

http://personal5.iddeo.es/escunova/hockey/index.htm#PRIMER%20PARTIT%20OFICIAL%20DE%20HOCKEY%20A%20ESPANYA

INSTANTANEA DE LES BONES

Com que el partit de femenines no era gaire distret, el personal de Cal Freixa, junt amb el Palla i el Fredi es van dedicar a explicar aventures a la grada. Resulta ser que l'Alfredo, el mestre de la fotografia, els va veure molts distessos i els va enxampar rient, cuan l'Uri explicava la película del Rabí Jacoob, òn el Farés li fa el gesto al Louis de Funes que li tallarà el coll.

Tots plegats a Brusel.les

Foto d'aquest finde en el que es vàrem reunir el Freixam de les Brussel.les. La tia Conxi, La Inma, L`Ori, L`Angela i L`Uriolet francesco vàrem petar la xerrada menos la criatura que encara no xera i amb una copeta de cava i unes pastes van fer passar la tarda. Els del Ripolles i Cerdanyola, li va regalar al xic un 'pràctic' cumplert del Tall Britànic estupendu! que s'el posarà aviat quan apretin els meny 10 graus a Brussel.les.

l´Oriolet ja te stick

L´Oriolet Francesco de les Brusseles ja te stick

Avis: Le setmana que ve es publicará la noticia nº 1000 , m´agradaria que col.laboreu envian noticies a partir del proxim dilluns, per veure quina es possa nº 1000. Nia a premit per Nadal.

Pesols Aufegats

PESSOLS AUFEGATS amb butifarra blanca i negre
La Montse ens envia aquesta recepte i ens diu "no és per res però m'ha sortit boníssima...
una que no tiene abuela....jajajaaj"

INGREDIENTS

2 sebes grans
4 grans d'all
3 patakes grosses
1 bosa de guisantes muy tiernos del MERCANDONA congelados (sobre tot muy tiernos........)
1 pastilla brou vegetal HACENDADO (MARCA blanca del MERCANDONA)
1 morcillita negre i una altra blanca del MERCANDONA salxixes para cocido... boníssimes
1 gotet d'aigua
1 rajolí de xerez (BACO també del MERCANDONA, bo i barat...)
1 rajolí d'oli bo....

Primer posar oli a la caçola i fregir la seba que l'haurem tallat a grills....l'all un sencre
i els altres a quadrets petits, llavors al cap d'uns deu quinze minuts afegir-hi les patakes taiadetes a quadrets
sal pimentar...i afegir hi lo xeres, un raig generós.
Bé, al cap d'uns altres 10 minuts, posar-hi los pessoles, amb un gotet d'aigu i la
pastilla de brou vegetal (ki en tingui de natural k li fiki)
a foc primer fort...uns deu minuts... i despres lent.
Aixi fins als vint minuts, k hi posarme les butis....
senceres perk si no s esmicolen.
Res cinc minuts més....cinc de repos i a minjar
nois no es per res pero avui m'ha sortit boníssim

VALL ORIOL F

Sabíau que al costat de la Roca del Valles entre Vilanova del Valles hi ha una vall
que és diu VALLORIOLF
noi crec que aquesta vall li podría correspondre al ORIOL FRANCESCO com herència
de la seva família catalana
s hauria de mirar si podem comprar entre tots un petit tros... per anar-hi fer
costellades, xipotils etc...kuan el pekeñarres ofito vingui al nostre país. Proposta de la Montse que esta al Huspital.

L´ESCUT DELS FREIXA

diuen que: La historia y heráldica del apellido Freixa lo recoge el "Solar catalán, valenciano y balear", de los hermanos García Carraffa, por lo que los del apellido son de origen catalán o procedentes de otros lugares y asentados en Cataluña. La historia y heráldica del apellido Freixa aparecen en esta obra relativos sólamente a Cataluña.

El apellido Freixa aparece recogido por el Cronista y Decano Rey de Armas, Don Vicente de Cadenas y Vicent, en su "Repertorio de Blasones de la Comunidad Hispánica", eso significa que el linaje Freixa tiene armas oficiales certificadas por Rey de Armas. Dicho Repertorio de Blasones de la Comunidad Hispánica es la mayor obra de heráldica española, donde aparecen los apellidos con su heráldica como el apellido Freixa ordenados alfabéticamente, con sus escudos. En dicha obra se han incluido el contenido de muchos manuscritos de la Biblioteca Nacional de Madrid y correspondientes a Minutarios de Reyes de Armas y recoge apellidos que como Freixa son españoles o muy vinculados por unas u otras razones a España, por lo que los del apellido Freixa están en esta tesitura. También se suman millares de escudos heráldicos y heráldica procedentes de varias Secciones del Archivo Histórico Nacional, así como de la Real Chancillería de Valladolid, Salas de los Hijodalgos y de Vizcaya, etc. En resumen, los del apellido Freixa han realizado alguna prueba de nobleza o hidalguía.

6 penals 6 barracas el Birras

a la MONTSE li an operat el nas

El dijous 12 de novembre li varen operar del nas a la Titi Montse, sinusitis, cornetes i tabik desviat. Apa tot de una atacada. Ara esta de baixa, pero la operacio va anar molt be; el nas no li fa mal, no mes li molesta la seketat de la boca
Be Titi que et milloris i ara els teus guisofius estran mes bons perque ulularas millor.
A la afoto pudeu veure el nas intic, esperem que de aqui uns dies arrvi la foto del nas nou.

Farmacia Barber i Bart

Aquesta nota va especialment dedicada al Fontxo el dia del seu cumple per que se que aquestas se que li agradan per molts anys

La Farmacia

Avui parlarem d’alguns records com les “Botigues de Salàs” i començaré per la primera la farmàcia. Destacaré només uns quants petits detalls, com per exemple “l’aigua de Carabaña” que al Fontxo li agrada y que de petit ens donaven per purgar-nos, les capses de llauna de les primeres pastilles “Joanola”, el “ungüent de la serp” m’explicava que oferien els xerraires durant la fira de Terrassa, el “Cerebrino Mandri” que fèiem servir pel mal de cap, la llet en pols “Pelargon”, el “Linimento Sloan” per fe freas despues dels partits de Hockey a cal Agut

Barberia

El entra a la barberia el primer record que tens és olfactiu ja que l’olor del “Floid” hi es present en tot moment. T´enrecordes de un petit estri que servia per esmolar les fulles d’afaitar (les Gillette, Palmera, Iberia,…) i que era igual que el que tenia a casa el avi. També tenian un anunci que deia “Beter la mano negra” un producte que a casa n’havia sentit parlar però que mai havia vist. El racó de la barberia sempre nhi ha un munt de revistes, diaris i còmics d’època, que servien per distreure l’estona als qui ens teníem que esperar a que ens toqués el torn de pelar-nos, encara que fos a l’estil “Marcelino” que és el que a mi em feien portar quan era petit.

Cafeteria

A la cafeteria trobarem un antic futbolí, una barra de bar amb antigues aixetes per servir la cervesa, un munt d’antigues ampolles de refrescs o licors com la prohibida “absenta”. El Avi Ramon sempre demanava un “Trinaranjus” cuan anava a “Cal Estellador” de Terrassa. Tipic es el marbre les fitxes de domino és remenen millor. Les taules portaban una propaganda impresa a on deia “Anís Infernal, el peor del mundo”.

LA FALTA DE MEMORIA DON BONA CONDICIO FISICA

L`Ori quan s'oblidava alguna cosa decia aquest refrany "qui no té memòria a de tenir cames", seguidament es donava la volta i anava a recollir allò que es habia oblidat.

PERDO PERO ESTABA PERDUT AL CARIBE

Nois us demano perdó per esta tan de temps sense escriure al Blog, pro per temas de feina e tingut que anar i tornar al Caribe, concretament a Cartagena de Indias a Colombia, allá i donat una conferencia sobre marketing electoral a 50 dones que es presentan a les el. lecions a Diputadas del seu país a any 2010.
El forum era organtzat per la ONU o sigui las Naciosn Unidas i certament anat tot molt be, admes i aprofitat el temps fen periodisme gastronomic que podeu lleguir al meu blog catabuenvino. La foto es de un dels millors chiringuitos del Caribe per fer un bon Xipoltil, la especialitat es tot freguit amb "manteca de Tiburon". Bueno perdo i desde avui tornen a la feina.

Foto del chiringito EL BONY a Cartagena de Indias i la negra que va i que torna.

LES PANERES DE LA MENTXU

El altre dia va saltar la noticia ara pasem al detall. Negs i negnas si voleu panera per Nadal de kategoria i bon preu, ja saps la Carmen a Matadepera us arregalrá un bon paquetet de productes bons e impactans. Aqui teniu algunes mostres de les paneres, si vols quedar de kategoria encarrega la panera a la Mentxu

LA MOTSE VA CEL.LEBRA ELS 65

La petita de cal freixa Vancells la Montse va cel.lebra els seu 65é aniversari! Ho va fer amb suspresa a casa de les tietes amb presencia física de la Mansane, la Roser, lo Tito i a l'hora del cafè, la Conxita de Ripollet. No va faltar de res i vam menjar per la gana que vam tenir, cava, pastis, bufar espelmes....... una festassa!!!! El millor regal es que el tema de la pròtesi de la Montse comença a pintar una mica millor, ahir varen comunicar-nos que la infecció s'ha acabat i que s'ha alliberat dels maleïts streptococcus.....veurem com segueix tot plegat!

PER TOTS SANTS

Ara som a Tots Sants, anirem al cimentiri, comprarem castanyes i panallets, mistela i anirem a misa de difuns. Tot es tradicio, que passan els anys i permeneixen.

Conten que alla els anys 70 una colla d’amics varem instal·lar un punt de venda de castanyes durant els dies de tots sants i cal dir que varem tenir un èxit increïble venent castanyes als cotxes que paraven pel semàfor, al preu de 25pts. la paperina.

Ell lloc era ideal ja que a més dels semàfors, teníem aigua de la font i llum del fanal que hi havia al costat i fins i tot una cabina de telèfons per si teníem que trucar a casa ja que en aquells anys els mòbils no existien.

Saps a on es aquet lloc.

DORMIT I DESPERT

l´Oriolet Francesco de Borja i Freixa aqui el teniu dormit i despert quina cossete mes maca.

LAS PANERAS DE LA CARMETA

Negs ja ve Nadal matarem el gall i comprarem una panera. La Carmeta esta traballan al Ristol fen paneres, abans que se acabin si algú vol comprar alguna per regalar o per casa seua que es possi amb contacta amb la Carmen, diu que fa el 10% de desconta.
Dintre de uns dies us poserem las afotos de detall perque podeu escollir. !!! Bon Nadal!!!!

el DISAPTE A CAN SALAS

Uns cuans Freixa tots plegats, dintre de aquesta FREIXADA ni una que plora, ¿Qui es aquesta nena tan maca que esta enferrufada?

sevillanas

A molts dels Freixa li agrada aixo de lo andaluz las sevillanas i "muxo ma", Aqui us deixem amb un vidriu bo pero que es de aquells tan autentics i que nia per llogari cadiras.

¿QUI SON AQUESTES TRES?

Em trobat aquesta foto, Qui son aquestes tres? A os estan? Parle Voste i Calle voste !!!!

AIXI VA QUEDAR LA BICI DEL TON

El Ton A F li van fotra una llet el dillus del pilar al encreuament de la ctra castellar i ctra matadepera. Un despistat es va saltar el ceda i em va embestir.

Va aterrizar uns metres més endevant. Per sort 4 rascades i un cop al cap (sort del casc). El quim i la Pili passeven just en aquell moment i es van parar per donar soport a la seua dona que va veure tot el festival.

Després amb ambulancia (ni no ni no) cap a urgències on també va concidir amb el Fufa que va muntar un pollo com els xarnegus (paraules textuals de la tieta carmina) i al final el van pujar a planta.

ELSIMULTANEO

T´enrecordes del “Marcador simultáneo Dardo” que era una actualització constant dels resultats de la lliga que es penjava de les tanques del camp de futbol del Terrassa, i en lloc d’haver-hi els noms dels equips, hi havien marques publicitàries que havies d’esbrinar prèviament a quin equip corresponia cadascuna per a seguir els resultats. Era un tipus de publicitat bastant efectiu…

Evidentment, tot era manual, es a dir, anaven canviant els cartronets amb el numero de gols de cada equip, al llarg de cada partit, ja que en aquella època, tots els equips jugaven el diumenge a tarda, més o menys a la mateixa hora i qui volia anar a veure el Terrassa, no tenia altre manera de seguir la resta de resultats i, d’aquesta manera, podia estar al corrent dels partits dels equips de primera divisió. L´Oris el retallaba del Diari i elportaba tot rebragat dintre de la butxaca de la americana.

També es de enrecorda el home que venia regalesia d´aixo en parlarem un altre día

EL SANTI AL BALCO DELS OLIMPICS

El Museo Olímpico y de Deporte de Barcelona ha inaugurado el 'Balcón de los olímpicos', una estructura permanente que tiene inscrito el nombre de todos los medallistas olímpicos catalanes a lo largo de la historia del olimpismo.

El delegado de deportes del Ayuntamiento de Barcelona y presidente de la Fundación Barcelona Olímpica, Pere Alcober, comentó que con actos como éste se pretende mantener en la ciudad el espíritu que representó los Juegos Olímpicos de 1992.

En la ceremonia de inauguración del 'Balcón de los olímpicos' participaron numerosos deportistas con experiencia olímpica, como el portero de balonmano David Barrufet (bronce en Sidney y Pekín), el jugador de hockey hierba Santi Freixa (plata en Pekín), la marchadora María Vasco (bronce en Sidney) o la nadadora Andrea Fuentes (doble medallista de plata en Pekín), compañera de Gemma Mengual en el combinado nacional de sincronizada.

Además, también asistieron deportistas como los waterpolistas Jordi 'Chiqui' Sans (plata en Barcelona y oro en Atlanta) o Gustavo Marcos (dos veces olímpico), el ex baloncestista Nacho Solozábal (plata en Los Ángeles), la regatista Natalia Via Dufresne (plata en Barcelona y Atenas) o el marchador García Bragado (con cinco JJOO a sus espaldas).

EL SANTI E ESTAT OPERAT I ES RECUPERA

Collons Gugu, ja podrías donar la exclusiva al Block, ens enterem de tot lo teu per els diaris.

El delantero de la selección española de hockey y del Amsterdam Santi Freixa se recupera satisfactoriamente de la lesión que sufrió en su rodilla izquierda antes del Campeonato de Europa del pasado agosto, que le obligó a pasar por el quirófano el 22 de septiembre.

"Podemos estar contentos, ha sido menos agresivo de lo que hubiese podido ser. Pasaron dos semanas duras en las que todo era negativo, con el Europeo por medio, pero estoy en buenas manos y todas las decisiones médicas que han tomado han ido muy bien", dijo Santi Freixa a EFE.

El internacional español, que hace dos años se sometió a otra intervención quirúrgica para solucionar un problema en su menisco derecho y también se perdió el Campeonato de Europa de Manchester 2007, sufrió a principios de agosto pasado una lesión en su rodilla izquierda al chocar con el portero de India en un amistoso previo al Europeo jugado en Amsterdam ese mismo mes.

Tras permanecer con la pierna inmovilizada durante varias semanas, el jugador fue intervenido en Barcelona por el especialista en traumatología Ferrán Montserrat, quien dirige su proceso de recuperación.

"Estoy muy contento con el trato personal. Veinte horas después de la operación ya estaba movilizado y en tres semanas tengo una movilidad de 130 grados. Voy al fisio dos horas al día; cada mañana salgo a andar y estoy esperando permiso para poder hacer piscina", explicó el jugador, máximo goleador de España en los Juegos de Pekín'2008, donde ganó la medalla de plata.

Freixa prefirió no poner una fecha posible para su regreso a la competición, en la que su equipo, el Amsterdam, afrontará del 23 al 25 de octubre su debut en la Euroliga (EHL) y la selección española disputará el Trofeo de Campeones entre el 28 de noviembre y el 6 de diciembre en Melbourne, antes del Mundial de Nueva Delhi, del 28 de febrero al 13 de marzo de 2010.

"Esta lesión me pone otros límites y no los conozco. A ver si no hay contratiempos y la recuperación sigue bien. Lo primero es el equipo. El Europeo fue duro pero ya está. Ahora lo importante es el Mundial. Después del Europeo de Amsterdam lo pasaron mal en ese momento pero eso no va a dejar secuelas", concluyó.

PANELLETS de Cal PIERA

Se acosta la diada de Tots Sants. Serveixi aquest petit homenatge de record a cal PIERA pastisseria avui desaparegudes i que segur que a molts de vosaltres us portaran un munt de sensacions.
La pastisseria Piera era de la Mare de la Maria es dir de l´avia del Alfonso. Per aixo a cal Freixa Matalonga, no faltabam mai per Tots Sants els panellets.

EL RAMONET A YERBALOCA

Aquest cap de setmana, e estat als peus de los Andes Xilenos fen una costallada. Aquest puesto esta millor que Les Planas i Valldoreix junts Tot de categoria. Bo mel de romer !!!!

aixi de guapo es l´Oriolet

Ma que guapo es aquesta criatura, es per menjarlo tot rustit.
L´Oriolet en primer plano de kategoria

la estadistica dels freixa

No si sabeu pero el blog te una estadistica interna de cuans entran, cuantes pagines es veuen i cuasn tornan. Per exemple el día de la anada al cel de Lo Llois van entar 65 que van veure 120 paginas da aquestos van torna al blog 22. Nian mes datos els que vulgin investigar a lo columna de la dereta poden entar i veure tots els numeros.
El Block dels freixa te molta tecnalugia