La pitrocs com deia el Pare, “El Fonset”, Ja has marxat, es el que volies, ja feia dies, ja fa un temps que estaves marxant
No eres feliç i mica en mica, sense dir res, la teva vida anava acabant
Penso que la teva agonia ha estat llarga, pot ésser que sense adonarten ni tu ni els qui érem prop teu.
El teu cap desendreçat ha sigut una tortura per a tu i per tots els qui t’envoltàvem, els teus germans.
No hem sabut com ajudar-te, que trist.
Quant venies a casa de l’Agustí i la Montse, el teu cigarret i el xarrupet de vi et feien feliç per un instant, no durava gaire mes.
T’han mancat amor, carinyo, abraçades i petons i perquè? No ho se.
Mercè espero que estiguis en el millor lloc que, desprès de la mort, Deu ens te designat.
Estem tristos per la teva partida però feliços pel teu repòs.
Montse, Terrassa 5 de Març de 2011
8 comentaris:
MOLT MACA...
besotes
titi
Bon escrit!
Pitrocs, estornell.......duia el carrer major nº 9 revolucionat. Li agradava anar a missa, anar al Turull i fer la guitza, i li apassionaven els nens, fa un parell de mesos va venir a casa a portar-nos un azul, que feia aproximadament 2 anys que li haviem demanat, va trucar a la porta amb un abric amb algunes taques, una cremada de cigarro i mal combinada, sense dents, "se m'han trencat", despentinada, sense pintar ni arrecades i amb el bolso "agarrat" a sota el braç, al entrar, els nens se la miraven amb cara de sorpresa fins i tot diria amb cara de por, però només van haber de passar 2 minuts, que ja estaven tots al seu voltant, tranquils, anant fent preguntes i ella anant responent amb paciència i amb molta traça. Ara, qui ens portarà l'azul? i el rosa?
Recordo algún dinar a casa dels meus pares al carrer Pantà on sense miraments, li feia totes les preguntes que em passaven pel cap, referents a la religió i a la seva forma de viure la vida i ella contestava amb lucidesa total, això si, quant la tieta Roser ens deia, no li poseu més vi!!!!!!!! quant es girava, li treia la llengua a la Roser i nosaltres li posavem un "xorret" mes. El què més he envejat de la tieta, ha sigut la seva FE, igual que la del tiet Lluís, quina passada!!! El divendres quant va morir, vaig pensar la tieta mensené, ara si que deu ser feliç.....o no..... tota la vida resant, anant a missa, etc......de veritat espero que el teu desitg s'hagi complert.
Nosaltres, els Abad-Diaz el dilluns a les 10:00 del matí, vem fer una rotllana tots 6 i vem resar un Pare Nostre amb tot el sentiment del món, per tú tieta, que el teu desitg i anhel s'hagi complert.
J.A.F.
Molt maco Jordi!!!!!!
Perfecte...tot lo fet amb amor és bo i noble.
Millor escrit J.A.F.
I la porra?
Jordi l'has calvada, si senyor!. Tieta espero que siguis molt feliç!
Frases molt bonicas ,Monserrateta i Jordi un record preciós ,gracias , María
Ja ho veiem, la Mercè volia ser útil i ho va ser molt més del que ella es pogués imaginar. Si Senyor, sense saber-ho ha fet una bona transmissió de la fe. Jo també n'havia parlat a fons amb ella. I aquest dies ho he parlat amb molts de vosaltres.
Això si, pitrocs i estornell.
Calafellllllll!! No li havieu sentit dir?, quan acabava la paraula, treia la llengua Calafelllllll!!! On has anat aquest estiu. A Calafelllllll!!!!!
Fa uns anys me l'enduia al cine. Si deien algun tacu s'ho passava fatal. Se senyava i deia, apa aquests, ohhhh ohhhh ho has sentit!!!?? .... Ho sentia tot el cine.
Una vegada vem anar a Puigcerdà amb el treng, la Renfe, que dona la volta a Catalunya. Anava vestida amb una xamarreta de propaganda de 'Glislin' (era aquella època que venia estovalles de paper), i una faldilla plisada. Tenia fred i es tapava amb una toballola de rus de color gos quan fuig i es passejava per tot el vagó per entrar en calor. En fi, records que et fan riure i t'entendreixen.
Estic d'acord amb el Jordi, qui ens portarà l'azul i el rosa? Dos grans classics!!
Mansè, tu ja ets allà al Cel amb el Pare etern, feliç! molt feliç, segur!! Et recordem molt. Petons i abraçades!!
Publica un comentari a l'entrada