BON NADAL

Nadal : «Al fil de l'espera santa de Maria i de Josep, jo també espero, amb impaciència, l'Infant. Que content que em posaré a Betlem!: pressento que esclataré en una alegria sense límit. Ah!: i, amb Ell, vull també néixer de nou...». ...Tant de bo sigui veritat que ho vols!

i ara EL NIÑO

A la Titi, no li ha tucat ni un duro, ni mig centim, peseta, leuro...
però li han regalat un dècim del NIÑO...i ha fet akesta afoto
amb el dècim i el més pitit de la family..
a vore si akest marrec ens porta una miketa de sort
Pero ja se sap... a caballo regalado...
de ilusion tambien se vive
besotes lindos

Demá se inaugura el nou Xalet del ATLETIC

Demá disapte se inaugura el Nou Xalet del Atletic. Els actes d’inauguració començaran a les 10 del matí amb l’obertura de portes per a tothom. A 3/4 d’una es farà l’acte inaugural amb la presència de diverses personalitats de la ciutat i del món de l’esport. A ¼ de dues es farà la inauguració del pessebre i la cantada de nadales abans d’acabar l’acte amb una copa de cava.

PER VEURA EL PLANO MES GRAN PUNTXA SOBRE LA AFOTO

A partir de les nou del vespre es farà el sopar inaugural al restaurant. El preu del sopar és de 50€. Les reserves s’han de fer trucant al 93 787 03 51 (extenció-922) demanant per la Maria Carme Amor. Els senyors han d’anar amb americana i corbata.

ALGU SAP A ON ....

Algù sap a on es aquest indret a on esta la Montse: pista MARESME mirador que es veu lo mar i la terra endins....maco maco maco.
Parle voste calle voste.

LA MONTSE TE QUE ESPERA PER OPERARSE

Ahir a la Montse la tenian que operar pero mira per on, els metges u tenian tot menos els tornavisos Apa un altre cop a esperar, Montse anim i mes paciencia que el Sant Job.

apa ja se acabat... capa a casa

Nois ja se acabat aquesta disvaugia, capa casa. Dema agarro el avio a Xile depués anirem sobre els andes Argentina, Bolivia, Brasil y el Charco, Les Canaries que estan a Africa, Madriz i Barcelona. Espelmas a Sant Antoni Glorios. realmen no se a quina ora arrivare, pro crec que capa alla les 12 del divendres. Per tan "el forn no esta per coques" i crec que hasta el proxim dilluns 14 no crec que publiquem res de res.

LA BARRETINA

Ara ve Nadal, i una de les coses que pots fer es anar a comprar la barretina, per fer els Pastorets, o per recollir els centims despues de dir el vers.

Com la flor de la magrana,

queia bé al bosc i al jardí;
los més vells la duien plana,
los més joves de garbí,
des de Nàpols a Marsella,
no floria un port sense ella,
era en terra flor vermella,
en la mar coral del fi.
Jacint Verdaguer, La barretina

Començem aquest aixi amb els versos de Jacint Verdaguer, que ens reflexen la importància d'aquest barret tradicional català.

Com molt bé diu Verdaguer, es tracta d'un tipus de barret que tant s'escau a senyors i pagesos, a joves i vells i que el trobem a tota la Mediterrània. El origens d'aquest barret els hem de buscar segurament a l'antiga Frigia, una regió d'influència grega a l'actual Turquia.

És un barret de acabat com una mànega tancada fet de punt d'agulla molt espés, pot ser de diferents colors, rematat amb una banda negre a la part baixa o fins hi tot amb una borla a la seva punta. Estan fetes de llana, actualment sintètica, tot i que molts cops les trobem en feltre per una qüestió d'abaratir-ne el preu. La barretina de feltre presenta el problema que no s'ajusta com la de punt ni escalfa tant. Nosaltres sempre recomanem la barretina tradicional feta en llana.

Testimoni de la seva antiguitat i difusió són antigues monedes gregues i baixrelleus egipcis. Se suposa que va arribar als territoris de l'actual Catalunya pels fenicis, tot i que vàren ser els grecs qui , amb la colonització de la costa empordanesa,la van acabar de difondre.

Els romans la coneixien amb el nom de pileus, i hi havia el costum de donar-la als esclaus alliberats, per això va ser adoptada més endavant en la Revolució Francesa com un símbol de llibertat. Encara avui es denomina piluja a Sardenya i antigament en català es feia servir pilotxa per les barretines de mala qualitat. Durant l'edat mitjana es troben força testimonis gràfics del su ús quotidià.

Al llarg de la història la forma i color de la barretina era un indicatiu de la professió, classe social i condició civil. Si esteu interessats en conèixer els diferents significats dels colors i las varietats que existien a Catalunya al segle XIX i XX, us recomanem l'extens i magnífica article de La confraria barretinaire.

Citem algunes barretines curioses:

• La barretina de capellà, feta en seda negre
• La barretina de garbí , que es pot plegar (la que segons Verdaguer duien els joves)
• La barretina de dos cairells, vermella i folrada de negre, reversible pel cas d'haver de dur dol
• La barretina musca, de tons morats i pròpia dels amos
• La barretina de notari, petita de color fosc i amb ratlletes al voltant

Algunes expressions i frases fetes sobre les barretines:

Passar per la barretina - pensada espontània

No cap a la barretina - no arribar a entendre una cosa

Voler molta barretina - demanar molt seny

"Aquell jove que ara passa, pregunteu-li com se diu,

que dins la barretina, les rates li han fet un niu"

"Barretina endavant i peu endarrera"

"Barretina de costat, fa enamorat"

I parlan de Barretinas podem anar a comprar a La casa de les boines que sempre les han venut , avui en dia es ven més com un element de distinció per a actes tradicionals com poden ser els trabucaires, les sardanes o el caga tió; però no oblidem que si està confeccionada en punt de llana no deixa de ser un excel·lent abric pel nostre cap.

el Santi diu

El Santi diu: "No dejo de ir al Camp Nou para ver al Barça cuando puedo. Estoy muy bien, pero la rodilla es la que manda, antes de los tres meses me recomendaron no correr y estamos en el segundo mes. Por la mañana hago recuperación yo solo y por la tarde voy al CAR de San Cugat para trabajar con un fisio".

LA RIQUESA DEL CATALÀ

Un exemple de la riquesa del català, és el nombre d’accepcions d’una simple paraula, com por ésser la molt coneguda i freqüentment utilitzada que fa referència als atributs masculins:COLLONS. -Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents. Així, UN significa car (val un colló); DOS,en masculí, significa valentia (té dos collons) i en femení, admiració i veritat com un temple, (L'Atlètic ha guanyat dues Copes d'Europa i dues Recopes verdaderes de collons ); TRES significa menyspreu (m’importa tres collons); TRETZE significa el guinyo, ( L'Atlètic ha guanyat tretze collons de Copes del Rei), QUINZE significa patriotisme (L'Atlètic ha guanyat quinze Campionats de Catalunya de collons) i DISSET significa enveja (Les disset lliges dels collons de l'Atlètic). -El verb canvia el significat: TENIR indica valentia (aquell de l'Atlètic té collons); però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!); i amb afirmació significa enveja (quins collons que té!). El verb POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els collons damunt de la taula!). -El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase: Així el PRESENT indica molèstia o fàstic (Encara anem primers, no em toquis els collons!), el REFLEXIU significa vagància (l'extranger s’està tocant els collons!), i l’IMPERATIU significa sorpresa (toca’t els collons!). -Els prefixos i sufixos modulen el seu significat: A expressa por ( El rival está acollonit), DES significa riure ( A la festa ens vam descollonar de riure), UT indica perfecció (un sopar collonut) i ASSOS indica indolència o abúlia ( quins árbitres més collonassos). -Les preposicions matisen l’expressió : DE significa quantitat (a Can Salas feia un fred de collons) o també èxit (ha anat de collons guanyar tants títols!), PER significa voluntarietat (guanyarem per collons!); i SENSE indica covardia (és un equip sense collons). -El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat : el color VIOLETA significa fred o que has rebut una pilotada (em van quedar els collons morats!); la FORMA significa cansament (tinc els collons quadrats de tant córrer); el DESGAST indica experiència (en tinc els collons pelats d'anar per aquests camps de Deu!); i la MESURA expressa rancúnia (en tinc els collons plens de que ens arbitri el Bip-Bip!). -La mida i la posició són importants: la MIDA (els té ben grossos), i la POSICIÓ (els té ben posats). Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com el Palla!). Si s’ultrapassa la mida màxima, aleshores indica vagància o feixuguesa (Al tiet li pengen, se’ls trepitja!). I també existeix una MIDA mínima: (de colló de mico). -L'INTERJECCIÓ significa sorpresa (collons!) o desengany (quan falles un gol a 20 cms. de porta.: collons!) i quan un t'emprenya massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-li: "ets un torracollons!". - Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi resideix la VOLUNTAT (ho farem de collons!) i d’aquí en surten les ordres (em surt dels collons!). -L’estat anímic queda molt ben reflectit: Així, el DEPRESSIU cuan ha perdut un partit diu: tinc els collons per terra, i l’EUFÒRIC diu: el partit ens va sortir de collons!. - Són molt importants en joieria: El Mamatroques, entrenador del Samba dels anys 80 deia sempre: “si això és un equip, els meus collons son perles i la meva tita un llingot d'or”. -Son signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina collonada!, i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que finalitzar un bon sopar, tot i dient: RECOLLONS, quin sopar!. -Finalment, ja que heu tingut la paciència de llegir-me, permeteu-me acabar dient-vos: ELS FREIXA I ELS DE L'ATLÈTIC SOU COLLONUTS!.

FA MES DE 100 ANYS

Fa uns dies el Fontxo ens va enviar un reportage de categoria dels minyos. Buscan buscan trobarem aquesta afoto dels minyos de 1899 en el Raval. La comparativa es bona

CARNET DIDENTITAT

Recordeu l’establiment que estava al costat de casa dels avis “Fotos Real” del carrer de Sant Pere?

El fet és que era una botiga de fotografia molt petita, en la que feien preferentment fotografies de carnets d’identitat o simplement fotos de carnet, que és com s’anomenaven. La botigueta estava ubicada davant del Casino del Comerç i tot l’aparador era ple de fotos de carnet dels seus clients. Aquestes fotos les canviaven molt sovint, de manera que hi podries trobar tots els qui s’havien renovat el canet en els darrers dies. Alguns, fins i tot, es feien la foto allí perquè els posessin a l’aparador.
Però, el tret més destacat de l’establiment, era que a l’aparador també hi havia un marc amb un acudit dibuixat a mà i que el canviaven cada dia. Sempre que passavam per devant de l´aparado, ens acostàvem a veure l’acudit del dia… quelcom semblant al que fa l’Edi al Diari de Terrassa.

No recordo qui era el que signava el dibuix…però ho feia força bé: era dibuix caricaturesc i amb un contingut bastant innocent, és a dir, no es posava mai amb ningú, però tots tenien la seva “xispa".

MES QUE MAI ES NECESITABA AQUEST RESULTAT

MALA LLET, NYENYA EN EL 3 DE 10

La diada dels Minyos 2009. Mala llet ¡¡¡¡ Es lo que em surt del cor. Petita vissió d´un dia de Castells a Terrassa. Gràcies a l `Enric Pujades, fil del Paramiquel. Que em va deixar anar al seu balcó. No van tenir sort en el 3 de 10, un altre any será.

* AQUESTA ENTRADA A SIGUT LA QUE FA Nº 1000
del BLOCK delsFreixa.

l´a a enviat el Fontxo, moltes gracies per la teua col.laboracio i per mentindre viu el block

EL LLIBRE DEL RAMONET

Negs estic escribin aquest llibre, per una banda anuciaro al blog, i per altre necesito algu que el traduexi al catalá, previ acord en els €. Si algú esta disponible que mu digui, tambe busco editorial, la feina estará acabada per mitjas de febrer. Us deixo amb la sinpsis del llibre.

VINO PARA QUEDARSE

SINOPSIS

En este libro el autor nos ofrece una visión muy personal de la gastronomía y especialmente de los vinos del Nuevo Mundo desde la óptica del Viejo Mundo.

Gracias a una serie de circunstancias, que darían para escribir mil y una aventuras en varios libros, el autor se ve embarcado en un correteo por varios países de América para volver a España.

En este singular viaje su hilo conductor es el vino la gastronomía y el encuentro con cientos de personas que nos transmiten sus peculiares visiones, trabajos y anhelos de la cultura del vino.

Con un gracejo especial, y la suerte ser testigo presencial de historias de personas, bodegas, viñas y restaurantes. Nos va describiendo, con la pluma grácil de periodista, catas, situaciones, personajes y sueños gastronómicos de varios países de Sudamérica..

El libro parte con una cata de vinos a las orillas del mediterráneo como despedida de su tierra, para volver al año con todo este bagaje que se describe en este libro, donde con brillantez meridiana refleja algunos aspectos relevantes del mundo del vino y la gastronomía, de algunos países del Nuevo Mundo: República Dominicana, Perú, Bolivia, Colombia, Uruguay, Argentina, Chile.

VINO para quedarse, responde al dilema del autor frente al conocimiento del nuevo mundo: irse o quedarse. Al final del libro descubrirá junto al VINO la solución.

PERFIL DEL AUTOR

RAMON FREIXA

Este periodista catalán afincado en Valencia y que en la actualidad informa desde el cono sur americano, ha estado en su dilatada experiencia en más de veinte medios de Comunicación, radio prensa y televisión.

En Marca, ABC, El Periódico de Cataluña ha estampado su firma. En RNE, radio 80 o en IntereconomíaRadio blandió su voz, y su imagen se expandió por todo el mundo gracias a las notas en la agencia de noticias para televisión editmedia-visnews emitidas para la BBC, NHK de Japón, RTL o la NBC.

Después de informar desde tantos medios, se paso a la “cocina informativa” donde a fuego lento prepara los platos de la imagen de políticos, deportistas de élite , artistas y empresarios; que se sirven a los periodistas

En la actualidad además de escribir para Diario Exterior está considerado cómo uno de los más afamados “chamanes” comunicación, dictando conferencias y clases magistrales en las principales foros y universidades de América y España.

Al igual que su homónimo, que cocina de verdad, FREIXA convierte en este libro la palabra y la escritura virtual sobre vinos y yantares, en suculentas y gustativas realidades para la mente del lector.

Ramón Freixa deja la línea editorial del profesional de la comunicación, donde destacó con su colaboración en el libro de EUNSA “Comunicar para crear valor” para adentrase con este libro al mundo de los viajes, gastronomía y sobre todo de los vinos, alcanzando un virtuosismo descriptivo que no hace falta tener en vino en boca para saborearlo.