El Ton Abad ens envia aquesta reflexio que e llexit al Diari: "Una amiga em va dir l'altre dia: "¿T'has fixat que ja som a Nadal?" "No --li vaig respondre--. No som a Nadal; encara és novembre". Llavors la meva amiga em va voler convèncer que havia arribat l'hivern, i li vaig replicar que no, que encara estàvem a la tardor. Aquests comentaris m'han fet pensar que no sabem viure el dia a dia, que no el disfrutem, no valorem el que en aquests moments podem fer amb els que ens envolten: tractar cadascú com és, comprenent els seus problemes, sent cordials i estant disponibles per ajudar. Per aquest camí només anem a l'estrès; perquè volem córrer tant, anem tan de pressa, que sempre estem angoixats. Avui en dia la gent corre, corre sense rumb, sense saber a vegades cap on va. No sabem probablement qui és el nostre veí, si necessita alguna cosa de nosaltres, i ens creuem pel carrer amb la gent i amb prou feines els mirem a la cara. Pugem a l'autobús o estem a la cua per pagar al supermercat i no som capaços de dir ni bon dia.
Hi ha moltes persones que necessiten que les escoltin --potser molt pròximes a nosaltres--, confiant que els prestem uns minuts per explicar-nos alguna cosa. Hem d'aprendre a disfrutar i a ajudar més, a la feina, amb la família i en les coses quotidianes. És una pena que el que no fem avui no ho puguem fer demà perquè demà serà diferent. ¿Però sabrem viure demà millor que avui? Comencem ara, avui, a viure el dia, amb calma, disfrutar-lo i a oferir-nos als altres. Tenim un món meravellós que podem i que hem d'estimar perquè és per a nosaltres, però crec que nosaltres encara no ens hem aturat a veure com és."
Parli voste calli voste.
