Com podeu apreciar el Matraca el de la barba, prenent un Montroy i pintxo de xoriso amb el Fontxo.
Que content es va possar cuan li toca la "arradio"
El Ramiru va toca totes les tecles, tirant al escuradents i pescant patitos. Li va tocar una nina chochona i la va regalar, donçs tenia por que el fotesin fora de casa.
Tot un esvediment la fira fa mes de 50 anys que sempre te lo mateix la tradicio es la tradicio.
Despres anarem al certamen pajaril de la calle Orán del Torrente de La Molina, estaba tancat i barrat. L'han traslladat al dissapte que be. A falta de "canaris" podeu anar al Bar Frontera, al Bar Andalucia. M'he enterat que l'altre dia es va pagar 6.000 euros per un colorín (alias jilguero o cadernera). Recordar que el Montry es te que servi fresquet, ojo que engata, está acompanyat d'una fantástica "tapa" servida en una safateta blanca de plástic ronyosa. Dita tapa, enfilada amb uns escuradents usat, sempre hi ha una oliveta verde arrugada de pinyol i un tallet prim de fuet, xoriç... que cuan el menyes s'et queda engaxat sota la llengua. Corromp una mica, però a tots els paisanos els hi agrada molt. El preu és populart, depen de les circunstàncies. AH!!! el vaset de vi no es llímpia, l'esbaldeixen en un covell d'aigua amb no se que...
3 comentaris:
BRILLANT CRÓNICA!!!!!!! I UA TIETA MARTA ON ERA?
Quina enveja un bon tassó de Montroy!!!!!!! i lo del certàmen Pajaril!!! on anau a parar !!! imaginau que estic pensant en comprar.me un ocell, ara bé no sé si tirar cap al canari flauta o cap al colom........
Ondia tu!!!aquest el Matraca li fums el turban i sembla el Bin laden
UI? kina porrrrrrr
GLÒ
Publica un comentari a l'entrada