Lo Llois ens diu adeu aqui a la terra per anar de pet al Cel, axi s`estava preparan el Lluis desde fa temps per donar aquest pas tan importan a l´eternitat. El Lluís, a anat a fer companyia al seu estimat germà Oriol, al Esteve, als avis i a tota la colla delsFreixa que que ja gaudeixen del cel per sempre.
No sé sap el que li ha passat, però dormint s'ha mort, com t´estimava Llois el bon Deu ,que sense donarta compte as fet el salt, el teu amic Jesus a vingut de nit alla a casa teua a la Rambla te donat un peto i te agafat de la ma per dirte "Lluis aqui a la terra as fet les coses be, apa anem capa alla dalt per seguir fen bromes i riure per tota la eternitat."
Ara alla al cel dirá lo que tan li agradaba "A Valencia na agarraran tres no per lladres ni per res sino per que robaen"
I el Senyo, el bon Deu li contestara: Llois " Al cel na agarraran tres : al Ori, Lo Llois i al Esteve no per lladres ni per res sino per que tenen la corona de bona gent per tota l´eternitat"
Gracie Llois.
Descansi amb Pau
Van preguntar a Jean Guitton , ¿què és la mort? i va respondre:
”Hi ha dies que sento por... Però quan m’ho miro amb els ulls de la FE, sé que Déu em rebrà entre els seus braços”
17 comentaris:
em fa molta tristesa que es morin els tiets!!! però suposo que és llei de vida. El champinyó, com li deiem a cal abad, m'ha deixat un llegat importantíssim: RIURE, RIURE I RIURE!!!. Un petonet a la mariona i els nens!
lo Llois- li vui agraï els consells que ham va donar amb el Hockey,amb el RUSC i altres espectes d aquesta vida, i moltes xerrades quant el trobava pel carrer despres d anar a fer la visita al Sant Esperit preparant el seu cami cap al Cel,Gràcies Tiet pel teu somriure i records a tots
D.F.P
Estic plorant de tristor i d'alègria. És agredolç. Recordas lo bò i vius el moment actual. Que fotut és! més per la Mariona, Ferran i nets. Tots sabem òn anem, allà d'Alt ens retrobarem i, si ens han enganyat...a cagar a la via!.
Ofici a la CATEDRAL DE TERRASSA A LES 16 HORES (4 de la tarda) de demà divendres 09/10/2009. Desprès al cementiri de Matadepera.
Lo Llois ara estas més a prop i podem parlar amb tu i ens veus. Jo també tinc records meravellosos de quan ens venia a veure a Matadepera i es quedava a sopar i li preguntavem: on es la Mariona? i deia: aquí, senyalant la butxaca i moooltes altres coses.
I allò de voy a 90 voy a 90 treient el colze per la finestre del 850, o quan ens perseguia pel voltant de la taula del menjador de casa els avis amb el sarrell endavant, les ulleres baixes fent-nos por, però ens agradava !! Ens ha fet passar molt bones estones i ara s'ha retrobat amb els avis, l'Oris i el tiet Esteve al Cel. Ens queden molts bon records. Una abraçada molt forta Mariona, Ferran i als seus bruts, Anna, Beth i Lluís.
descansi amb pau
mariona tu saps be que el teu Pare esta al cel.
Apa a sonriure.
T´estima
RAMONET
Com estas ? i ell deia dret ara ja esta descansan amb els teus.Ah¡¡ digueli al Pare,Oriol i l'Esteve que ja soc avi de la Berta (ramir) Quins Nadals ¡¡¡ a casa meva et trobarem a faltar aquets any tambe el farem i brinderem per tu
Lo Llois ha estat un tiet molt estimat. Entre tots els nebots podriem escriure un llibre d'anécdotes divertides i ens peteriem de riure, x k amb el tiet només es podía riure. Era una persona molt entranyable.
La gent que el coneixia están molt afectats, i t'adones de com l'arribaven a estimar.
Llois et trobarem a faltar !!!!
Petons a la Mariona, Ferran, Anna, Bet i Lluis petit.
UN PETIT HOMANTGE:
Lloís cony!!! Amb aquella veu ronca et deia: On vas amb el paragües?...... Com estàs tiet? Molt malament,........ estic més cansat que un gos cansat..............qui cull la patata? qui cull el clabell? Els morenos del Martí.............també deia moltes vegades paraules totalment inventades: pghtresivedbt i daljhsbsgetsdfkj as dfkeofoefoeeof...... amb els meus fills es treia les dents per fer'ls-hi por!!! I pel seu sant??? Recordo que un any hi vem anar a felicitar-lo i ens va donar uns talls de fuet transparents!!!! Una vegada quant ningú tenia canal plus i ell si, hi vem anar amb el Ferran F l'Uri F. i algú més i ens va donar UNA llauna de coca-cola a repartir per tots!! un any per reis a la família Abad-Freixa, ens va regalar un reproductor CD Pioneer!!! ens va fer una il.lusió tremenda va ser tot un regalàs! Recordo un dia, vaig anar a dinar a casa seva, a la Rambla i després de parlar del tema...... vem estar escoltant música, memorable!!!! es va posar davant del seu flamant equip de música Marantz i altaveus MISION a mode de director d'orquestra escoltant un disc de música clàssica, espectacular com sentía la música un espectacle, després va posar un tema de Jazz, buf!!!!!! es retorçava, reia, posava boqueta de pinyó, obria els ulls, els tancava, feia anar els dits com si toqués el baix, després inflava les galtes com si tóqués la trompeta, un verdader espectacle, per la sang li corrien notes musicals!!! i el día del trasllat de la Rambla al pis nou? No volia llançar res!!!! li deiem: tiet! això què? o fotem al riu? i ens deia: els collons, el mateix dia del trasllat, els seus veïns també l'estaven fent, i els hi va dir: que no la voleu aquesta taula? i ens la vem endur!!! i tantes d'altres ......
Tinc dos molt bons records d'ell, una insignia de l'atlètic, sempre li deia que en volía una, que em feia molta il.lusió i una vegada ja fa anys me la va donar. I l'altre record, en motiu del cinquentanari de l'Atlètic, el Rusc publicava cada més uns llibrets amb la història del club, desde la fundació fins al 2002, com molts, me'l vaig fer encuadernar i li vaig demanar al tiet que com a soci fundador me'l dediqués i així ho va fer, se'l va quedar dues setmanes per pensar bé que posar i me'l va tornar amb dedicatoria i signatura!! també el tinc dedicat per al Tiet Ton, tinc doncs un llibre únic!!!!! amb un valor sentimental incalculable. Soc un afortunat!!!!
No hem d'estar tristos, em de riure, riure i riure era el què ell feia i una de les coses que m'ha ensenyat i procuro fer sempre, riure, riure i riure.
Gràcies tiet Lluís i, a tots els altres tiets: No us moriu cony!!!!!!!
J.A.F.
LO LLOIS
dòna records als avis, al pare i al tiet Esteve....
Hi ha música al cel?
espero que si....
i mari, ferran, anna, beth i lluís
ens teniu a tots nosaltres
besotes
titi
Suposo q despres de veure tot el q heu escrit ja nomes amb quedar dir que el nostre patriarca ens ha deixat molt bons récords a tots espero que allá d alt facis riure com ens feis riure a tota la familia FREIXA i no et preacupis p la teva filla q no la deixarem per res. Petons tiet dona records els que están ara el teu costat. Molts petons a la Mariona,Ferran,Anna,Beth i Lluis.
Toti
Família..moltes gràcies!
que orgullós deu estar l'avi que el recordem com el recordem, ens ha deixat una pila de bons records a tots, i ha vist que té una familia collunuda!!
moltes gràcies pel caliu, diuen que la unió fa la força i avui jo, personalment,ho he pogut comprovar.
Estic segura que l'avi està content de tots nosaltres des de la mare, dels nets, de germans, nebots,etc..i allà on sigui ens deu observar amb un somriure d'orella a orella dels seus.
Era genial, a mi com a avi m'ha fet sentir estimada i cuidada fins els últims dies i em serà inevitable pensar cada dia amb ell.
T'estimo boleet meuu, t'envio una mega abraçada de les meves que et deixava quasi sense respirar! guapo!
Anna Verdaguer Freixa
Estimats:
He deixat passar un parell de dies per poder rellegir amb més calma les vostres paraules.
La mort es la última conseqüencia de la vida i que inexorablament tots hi hem d'arribar, més aviat o més tard.
Per sort el Pare ha estat molt temps entre nosaltres,tot i què, egoistament, penso què encara podría haber-nos acompanyat una mi mica mes de temps; per cuidar-lo i per mimar-lo què ja ho feiem.
Ha marxat discretament i sense fer soroll ni donar cap feina, com ell volia...
Vull dir, sigui de pas, qué quan le hagut de cuidar quan ha sigut necessari, malaties, operacions i d'altres motius ho he fet amb tot el meu Amor i amb un plaer incondicional.
Tots el recordeu per les seves anectodes de fer riure, per el seu gran sentit del humor i jo també.
Peró per sort he tingut la oportunitat de gaudir-lo com a pare amb una relació molt estreta. Ens hem tingut l'un al altre, sempre, fins quan vaig formar la meva familia i varem créixer una mica mes: el Ferran amb el que tenien una molt bona rel-lació i feien petar la xerrada tot sovint. Desprès l'Anna, la primera neta!!
mare de Deu, com li queia la baba amb la seva nena que s'enduia a pasejar per Terrassa, ensenyant-la a tothom amb el seu paper d'AVI.
Va arribar la nostre "freixulineta" la Bet, i ja s'ens va girar mes feina i llavors com la Mare no hi era va assolir el seu paper d'avi/a doblement, venint cada dia del mon a fer els banyets i a donar sopars, ens repartiem les nenes entre tots dos.
Qué dir quan va arribar "el nen" i.
ens va demanar que li posessim el seu nom!
Aquestes i moltes altres coses que podría explicar.
En fí...
Qué més dir,només,donar-vos les gràcies a tots, cada un a la seva manera heu posat el vostre granet de sorra i aixó es el que conta.
Familia estimada; us abraço molt fort a tots plena de tristesa i alegria.
MARIONA
Com sempre els de Ripunyola y Sardallet fem salat!!! Collons no n'hi ha manera, i això de Ripunyola i Sardallet era del Tiet, que sempre que feiem tard ens ho deia.
L'altra dia no sé a qui li deia, quan marxen al principi fa molt de mal recordar-los però a mesura que passa el temps el recordar-los es converteix en una manera de tenir-los amb tú, sense veure'ls, però els tens amb tú i ves per on et comença a agradar!ja te collons la cosa!
En fi, que jo deia que soc afortunat perque crec que vaig poder compartir amb ell un dels seus darrers actes de Patriarcat, la nostra boda, quan toranrem de la boda tothom ens en paralva,però us ho chur tatnat gent..... "escolta tu i el Sr. aquell tant simpàtic, el Patriarca? " i jo les hi deia que era "lo LLois". El dia que em vaig casar va venir i em va dir "Saps perque he vingut? perque emns fem gransi em feia mandra, però vaig pensar que como que el Pare no hi podía ser doncs que et volia acompanyar!" en fi com aquestes moltes. Res que tot i que tard, el trobem i el trobarem a faltar, ara bé fem-ho com ell hagués volgut.
Teco
Moltes coses et puc agrai,em mols muments de jove en vares ajudar,sempre recurdere a la mili cuan vaigs estar,a Cartagena,va arivar nadal i em bas enviar un bon aginaldo,i en els telers de tejidos clasicos a traballar i cumenzar atenir responsabiliat.Pensere molt am tu.JFV
Publica un comentari a l'entrada