Es veridic: Jo el TON, temps de la guerra.Volia provar les accions “furtatives” de lo Llois,que hi ha que reconaxel.li que era un mestre.A una barraqueta del Pont del Passeig, venda de tramusos. avellanes,carmels,i poca cosa més, quatre o cinc nois preguntant, tocan,miran en l´aire i tibada i tornar a mirar enlaire. S´obre la porta de la barraca i la dona que m´agafa per l´orella, i cargola que cargola, tot dien “Agarra cacaos,agarra".
Aquell día van col.locar una defensa a devant del “genero”.
Aquell día van col.locar una defensa a devant del “genero”.
3 comentaris:
veus!? jo em pensava que era "agarra que caus!" sempre s'aprenen coses en aquest blog.
tot es veritat
Qui és el Toni?. El que diu tot és veritat.
Desprès d'aquí les aurelles varmelles és diuen: "aurelles anfitades". Per això, com que la venedora de tramussos i cacahuets era mitg gitana, li va fer una premonició. Li va dir: Ets casaràs amb una "Aurelle". S'ha complert.
Publica un comentari a l'entrada