dijous, de setembre 27, 2007

EL ARROÇ de VERITAT del TON

Agraiex-ho la bona voluntat que sopossa el "donar" la recepta de "l'arroç del TON",sense demanar-li al autor,pero crec que es la meva obligació,que jo dongui a coneixer la meva recepta,i també,pequé no el meu secret.

RECETA:
Primer: Jo no acostumo a fer arroç de carn i peix barrejats,encare que penso que no es cap disbarat.Anem per feina:Sofreir el peix, sipia amb tots els seus "liquits interns" i gambes,que son més gustoses que'ls escamarlans.foc lent,retirar un cop ben cuit el peix amb l'oli,impregnat del seu gust sofregir,primer la seva fins que comenci quasi a cremarse,que fará que l'arroç quedi d'un color fosc,com fan a cal Fina de Calella,i per aixó,com en Plá en diuen "arroç negre".
A continuació i tirerem el tomaquet,que privará que la ceba es cremi,mentre s'esta couen el sofregit afegiri un bon raig de vi en abundancia.Quan s'hagi begut tota l'igua,i el sofregit queda "destriat"totnar-hi a posar el peix,i laigua, doble que d'arroç,per a continuació posar el foc a "tota pastilla"fins que bulli,moment que anirem disminuint el foc.
Alerta observar el punt de cocció del grá.Si convé afegiri petites quantitats d'aigua.Un cop cuit,retirar del foc,tapar la paella,amb paper de diari,així es cou,amb el vapor, el grá de sobre,a continuació,abans de servir, escampar per sobre una picada d'all i julivert.L'ultim secret :procurar que els començals es tinguin d'esperar,i es neguitegin de gana.
Si parlesim d'arroç de carn,no coure tant el sofregit, detomaquet,ja que no hi posarem ceba, i al acabar posar uns branquillons de romaní per sobre en "contes" de la picada final.L'arroç de la "afoto"va ser un arroç mixte i una mica improvisatque amb la ultima recomenació de l'espera del personal,va produir el cosequent comentari de tothom:"BONISSIM"!!!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Jo prefereixo posar la gamba crua, cuan quedan 7 minuts. Aixines te les menjes com un arrós a banda, sense ser-ho.
Avans n'he fregit unes cuantes i les he pasat pel xino, per donar gust al sofregit.
Sempre hi foto all i pebre verd, però amb el sofregit. La picada d'ai i julivert no m'agrada.
Un bon got de vi negre i un raig de q-nyac o vi ranci ajuda a donar sabor i color fosc a larrós.
La costella de tocino, per mi és indispensable, ni ha que i posen llar, però crec que amb la costella ni ha prou.
També m'agrada posar-hi pebre negre, amb generositat.
Per acompanyarla, aconsello una bona seba de figueres tallada a llunes, previament adobada amb aigua i sal durant 15 minuts al congelador, escorreguda i macerada unes dues hores amb oli i vinagre del bó.
I tantes coses més...